L'ACORD
A l'hotel, Eraldo havia posat les entrades dels vigilants. Ana va arribar
com a visitant i passar desapercebut, disfressant com a empleada
domèstica. Per tant, va entrar a l'habitació i va aconseguir portar roba
per als tres.
- Hem d'esperar i enfosquir de nou a la casa de Ben. Ana torna al
cotxe i va cridar a Nelson per venir aconseguir el camió.
No hi havia molt a veure. Ana va donar la roba que havia portat.
Arthmes retirar principalment a canviar. Per un moment, els raigs del
sol travessant les fulles, juntament amb la lleugera brisa que neteja
l'aire va fer que la caixa màgica. Arthmes tenien el cos perfecte, ales
sense marcar, esportiu contrastava amb el cel blau i la bellesa del seu
rostre mostrava la noblesa de les seves actituds.
Ana es va acostar i li va tocar l'espatlla. Arthmes somriure.
- Jo sóc real.
- T'ho juro jo caic de genolls, si vostè no sap.
Però Arthmes es va posar l'abric i la visió es va esvair.
- Quin tipus d'àngel ets tu?
- Jo sóc Gabriel, o era, un àngel de la lluna, som responsables de
vigília durant el son dels mortals.
- Per evitar ser atacats durant la nit? - Va dir posant una galeta a la
boca.